viernes, 27 de febrero de 2009

El camino no está escrito. Tú lo defines!!


El camino no está escrito, y lo escribimos cada día con las decisiones que tomamos y las responsabilidades de nuestras acciones.
Admiro la gente que quiere salirse de la carretera marcada por la sociedad, y buscar nuevas formas de vida!! Para todos aquellos que lo han conseguido, y para los que quieren conseguirlo, les dedico esta humilde sección!

ÁNIMO Y SUERTE!! EL CAMINO LO DEFINE CADA UNO!

INAD

Este cartel lo encontre en el Puerto de St. María (Cadiz) en fecha: 22/02/2009

5 comentarios:

Crazy dijo...

Ostres Dani quina raó que tens. Jo el busco cada dia el meu camí i saps què estic aprenent? que no aconseguim més coses perquè no ho provem. Sé que és difícil però no sempre han de ser canvis radicals. De vegades només amb petits propòsits ens podem apropar poc a poc a la vida que desitgem. Prefereixo equivocar-me que deixar de fer una cosa per por, o pel "i si...". I si m'estrello que passa? doncs segurament res!
Jo també recolzo i admiro a la gent que lluita pels seus somnis. I tu ets un d'ells, i jo crec que també, jejeje!

Alberto Tallón dijo...

Claro que sí!!!!! cuanta razón tienes. Si no nos arriesgamos vamos perdiendo al ilusión por las cosas y acabamos vejetando por la vida... espero que el riesgo valga la pena, y en vuestro caso, acabe en un barco amarrado en cualquier puerto (cercano, no jodamos).

un abrazo!

inad dijo...

una de las cosas importantes de la vida, son las metas, objetivos y proyectos que te marcas. Estas ilusiones tienen que ser realizables, y que no pierdas las cosas buenas que hayas conseguido en el camino de la vida. Uno de mis proyectos es poder viajar y conocer mundo a través del mar. Estos viajes no serán de larga duración porque quiero estar al lado de mi familia y mis amigos, 2 pilares básicos de mi felicidad. y bienestar! Por ello quiero hacer relidad mis proyectos, pero sin perder el amor y la amistad de mi gente!

Crazy dijo...

jo crec que ho aconseguiràs... segur que sí! almenys vas per bon camí i t'hi vas apropant. Ara et falta convèncer a la mestressa, que sembla que no ho té massa clar!! jeje!

Anónimo dijo...

És complicat trobar la felicitat complerta, crec que el que hem d'intentar és no crear-nos masses expectatives, tenir uns objectius fàcils i saber riure de les petites coses del dia a dia. De vegades ens marquem unes fites massa altes, sembla que si no fem allò no serem res en la vida, però no és així, cadascú de nosaltres és tant important com un mateix ho creu i hem d'intentar envoltar-nos de persones que realment ens estimen i ens valoren per el que realment som. Axí que poder si que tenim un camí marcat però som nosaltres mateixos els que decidim per on volem anar i amb qui. Inad, espero que poguem navegar junts tota la vida.